Acompanye el Dol i la Mort des de l’Amor i la Vida.
Soc Nydia Crespo i en pocs mesos vaig viure les dos morts més impactants de la meua vida.
Al desembre de 2020 la meua mare, jove i sana, va morir a causa del COVID amb tot l’horror que va implicar viure’l enmig d’una pandèmia mundial. Des d’eixe moment ja no vaig tornar a ser la mateixa.
Tot i el meu recorregut de creixement personal i sent Terapeuta Teatral Gestalt, em sentia trencada, esguellada, plena de dolor i tristesa, no podia respirar. Estava perduda i creia que mai podria superar la seua mort.
Submergida en un mar intens d’emocions, em vaig sentir afortunada d’acompanyar-la fins al final. Van ser moments profundament dolorosos i durs i, alhora, d’una bellesa immensa.
Acompanye el Dol i la Mort des de l’Amor i la Vida.
Soc Nydia Crespo i en pocs mesos vaig viure les dos morts més impactants de la meua vida.
Al desembre de 2020 la meua mare, jove i sana, va morir a causa del COVID amb tot l’horror que va implicar viure’l enmig d’una pandèmia mundial. Des d’eixe moment ja no vaig tornar a ser la mateixa.
Tot i el meu recorregut de creixement personal i sent Terapeuta Teatral Gestalt, em sentia trencada, esguellada, plena de dolor i tristesa, no podia respirar. Estava perduda i creia que mai podria superar la seua mort.
Submergida en un mar intens d’emocions, em vaig sentir afortunada d’acompanyar-la fins al final. Van ser moments profundament dolorosos i durs i, alhora, d’una bellesa immensa.
En la seua mort em venia este pensament constant: si cada dia mor algú significa que hi ha moltes persones que estan sentint el mateix dolor devastador que estic sentint jo… per què no es para el món? per què tota la gent seguix com si res haguera passat? Com és possible que ningú m’haguera dit com es viu un dol? Per què ningú m’havia explicat què fer amb este dolor?
Set mesos després, el meu pare, un home fort, gran i sa, va desenvolupar un càncer cerebral fulminant i va morir amb 59 anys. No em podia creure el que estava vivint; que en tan pocs mesos la meua mare i el meu pare hagueren mort i que ja mai més els tornaria a veure, a tocar, a acariciar, a besar, a olorar, a escoltar, a abraçar…
A més a més, mon pare i ma mare eren fills únics, i em vaig trobar habitant el dol amb les meues dues iaies, acompanyant un dels dolors més profunds que existeixen: el d’una mare que perd un/a fill/a.
Em va fer molta por pensar que mai tornaria a somriure ni a gaudir de la vida. Ahí vaig decidir cuidar de mi i transitar el dolor acompanyada. Aquella experiència em va transformar i em va portar a formar-me en dol.
En els últims anys he realitzat diverses formacions d’acompanyament, entre les que destaque el Programa DOL de acompañamiento al duelo y al final de vida d’Assumpta Mateu; Acompañando niños y adolescentes en duelo del Instituto IPIR d’Alba Payás; Duelo por suicidio de la Fundación Española para la Prevención del Suicidio.
Des de fa més de 10 anys facilite grups com a terapeuta teatral Gestalt, acompanyant processos vitals profunds. L’expressió artística ha sigut una via d’integració del dolor, transformant vivències en peces amb sentit i vida.
Des de 2022 acompanye dones en el seu dolor, tant de manera grupal com individual, i al 2023 vaig crear el retir Del dolor al goig.
Des de la mort de ma mare, esta és la meua crida: crear espais on alliberar el que pesa en processos de pèrdua.
Amb plaer i amor, sigues benvinguda.
Em va fer molta por pensar que mai tornaria a somriure ni a gaudir de la vida. Ahí vaig decidir cuidar de mi i transitar el dolor acompanyada. Aquella experiència em va transformar i em va portar a formar-me en dol.
En els últims anys he realitzat diverses formacions d’acompanyament, entre les que destaque el Programa DOL de acompañamiento al duelo y al final de vida d’Assumpta Mateu; Acompañando niños y adolescentes en duelo del Instituto IPIR d’Alba Payás; Duelo por suicidio de la Fundación Española para la Prevención del Suicidio.
Des de fa més de 10 anys facilite grups com a terapeuta teatral Gestalt, acompanyant processos vitals profunds. L’expressió artística ha sigut una via d’integració del dolor, transformant vivències en peces amb sentit i vida.
Des de 2022 acompanye dones en el seu dolor, tant de manera grupal com individual, i al 2023 vaig crear el retir Del dolor al goig.
Des de la mort de ma mare, esta és la meua crida: crear espais on alliberar el que pesa en processos de pèrdua.
Amb plaer i amor, sigues benvinguda.
Si estàs vivint un procés de dol (recent o del passat) o simplement vols saber si el meu acompanyament és per a tu, podem trobar-nos en una videotrucada de 15 minuts.
Un espai tranquil per escoltar-te, atendre’t i respondre els teus dubtes.